Tha Family of Man

The Family of Man fou una exposició ideada en els anys 1950 pel fotògraf nord-americà i director del departament de fotografia del MoMA, Edward Steichen, i el seu assistent Wayne Miller. Amb ella pretenien oferir una visió general de les manifestacions humanes, de les seves singularitats i de les analogies entre diferents grups ètnics i culturals. La selecció de les fotos va durar més de tres anys i es van rebre sobre quatre milions de fotografies que després de la selecció van quedar reduïdes a 503 fotografies de 273 fotògrafs de 68 països, tant professionals com aficionats, famosos i desconeguts.

Es va inaugurar el 24 de gener de 1955 a al MoMA i va ser considerada en el seu moment com la major empresa fotogràfica mai realitzada. Va viatjar per tot el món, Berlín el 1955, Tòquio el 1956, Sud-àfrica, Índia, Mèxic, Zimbabwe, Austràlia, Rússia, etc.

Steichen tenia la intenció de mostrar una part de la universalitat de l'experiència humana, així com l'enorme capacitat de la fotografia per reflectir l'experiència humana universal. Aquesta exposició ofereix un retrat de la humanitat, no només posant l'èmfasi en les diferències entre els homes, sinó també en la seva pertinença a una família. Està organitzada al voltant de 37 temes com l'amor, la fe en l'home, el naixement, el treball, la família, l'educació, els nens, la guerra i la pau.

Fotografies d'Ezra Stoller de la instal·lació de Paul Rudolph de l'exposició The Family of Man.

De tota la literatura que ha generat The Family of Man, The traffic in photographs d'Allan Sekula és l'assaig on es fa una crítica més punyent a l'exposició. Al llibre defensa que "The Family of Man i la seva globalització fotogràfica no és la demostració dels universals, com afirma, sinó un intent deliberat d'universalitzar en el nom d'un determinat programa burocràtic d'Amèrica. El cas principal aquí és que The Family of Man, més que qualsevol altre projecte fotogràfic únic, va ser un gran i ostentós intent burocràtic d'universalitzar el discurs fotogràfic." Des de la perspectiva de Sekula, The Family of Man és un exercici d'hegemonia, una eina del capitalisme cultural en la lluita per la dominació del món durant la Guerra Freda.

Vint anys després va retornar a The Family of Man en un article a la revista October titulat "Between the net and the deep blue sea: rethinking The traffic in photographs", on afirmà que "L'exposició, amb les seves pretencions de globalització, el seu liberalisme humanista i les seves utòpiques aspiracions a la pau al món a través del dret mundial, pot ser ara rellegida en el discurs de globalització del context contemporani, un discurs presentat pels promotors d'un sistema econòmic capitalista".