"De tots els mitjans expressius, la fotografia és l'únic que fixa per sempre l'instant precís i fugitiu. Nosaltres, els fotògrafs, hem d'enfrontar-nos a coses que estan en continuu trànsit d'esfumar-se i quan ho han fet no hi ha res en aquests món que les faci tornar [...] En la fotografia l'organització visual només pot brotar quan s'ha desenvolupat bé l'instint". Henri Cartier-Bresson, Introducció a The Decisive Moment, 1952.
Behind the Gare Saint-Lazare, Henri Cartier-Bresson."La contemplació de les coses tal com són, sense substitució ni impostura, sense error ni confusió, és, en si mateixa, una activitat més noble que qualsevol fruit de la invenció". Francis Bacon.
-Realisme / Abstracció "Expressivament pots utilitzar el realisme o la abstracció i això no vol dir que l'abstracció sintonitzi millor amb els valors de subjectivitat. Per avançar en els continguts i en el sentit no s’ha de recòrrer únicament a l’experimentació formal". Pepe Baeza.
"La càmera ha de ser utilitzada per a un registre de vida, per a expressar la mateixa substància i essència de la cosa mateixa, es tracti d'àcer polit o de carn palpitant... No deixaré passar l'oportunitat de registrar una abstracció interessant, peró em sento ferm en la meva creença de que la tendència de la fotografia és a través del realisme". Edward Weston a Day books.
"La càmera ha de ser utilitzada per a un registre de vida, per a expressar la mateixa substància i essència de la cosa mateixa, es tracti d'àcer polit o de carn palpitant... No deixaré passar l'oportunitat de registrar una abstracció interessant, peró em sento ferm en la meva creença de que la tendència de la fotografia és a través del realisme". Edward Weston a Day books.
Untitled/Sín título, Gemma Pardo (vídeo, 5'05''). Transformació d'una imatge descriptiva a una altre quasi abstracta.- Fotoperiodisme El terme fotoperiodisme és difícil de definir de manera precisa. Per Harold Evans, antic editor de Sunday Times són "imatges en una pàgina", mentre que per Wilson Hicks, antic editor de la revista Life, es tracta de "paraules i imatges". Dan Mich, editor de Look, va definir els fotorreportatges com "la contribució més important a l'art de la comunicació de les revistes il·lustrades modernes", ressaltant la seva funció "d'explicar una història [...] a través d'unes imatges relacionades entre sí i disposades amb certa continuitat", acompanyades dels seu corresponent text. El fotoperiodista i historiador alemany Robert Lebeck, ha definit el fotoperiodisme com "una seqüència d'imatges publicades en les pàgines impreses de les revistes i [...] destinades als lectors".
Extret de la introducció de Mary Panzer a Las cosas tal como son. El fotoperiodismo en contexto desde 1955.
- Fotografia com a relat La successió d'imatges, en un ordre, crea la possibilitat del relat. Els elements que conjuntament poden fer brillar una història generalment estan dispersos (ja sigui en termes d'espai o temps) i és només a través del relat fotogràfic que es poden reunir per poder arribar a la mèdula de la història.
- Fotografia i paraula: Abans de que una fotografia pugui ser acceptada com a document, ha de ser documentada: situada en el temps i en l'espai. Hi ha diferents maneres d'aconseguir-ho, però les principals, com hem vist, són mitjançant la sèrie i/o mitjançant la conjunció de text i imatge. Ja hem vist el concepte de relat fotogràfic de Cartier-Bresson on és la seqüència d'imatges la crea un discurs global. També hem vist, amb el concepte de foto-assaig d'Eugene Smith, que hi ha varies maneres de relacionar fotografia i text i que sempre transporten un missatge independent. Una variant utilitzada per Dorothea Lange i Paul Taylor a el llibre An American Exodus fou introduir les converses escoltades en el moment de fer la fotografia.
Pàgines del llibre An American Exodus de Dorothea Lange i Paul Taylor.- Temps i reflexió: El temps com a procés de revelació.
"La imatge de després", és així com Cartier-Bresson definí el cinema. Segons Cartier-Bresson, el cinema és sempre allò que ve després: no tant la imatge vista o projectada a la pantalla, com la que ve al darrere, copsada en la successió.
Magnum 10 seqüències. El cinema en l'imaginari de la fotografia. Exposició del CCCB sobre deu fotògrafs de Magnum, representants de diferents generacions i corrents de la fotografia documental actual, que presenten deu treballs originals, on mostren com el cinema pot infiltrar-se en la seva tasca de captació de la realitat.
L'aventura, Michelangelo Antonioni, 1960.
Harry Gruyaert, Londres, Regne Unit, 2004- Reportatge i bellesa: La bellesa disminueix l'impacte del que es vol denunciar?
"Em sento sense parar dividit entre l'actitud del periodista conscienciós, que relata els fets, i la del artsita creador, que sap que la poesia i la veritat literal s'acomoden poques vegades". Eugene Smith.
"Encara que incompatible amb la intervenció física, la utilització de la càmera segueix sent una manera de participació. Encara que la càmera sigui un lloc d'observació, l'acte de fotografiar és quelcom més que observació passiva (...) Fer una fotografia és tenir interés en les coses tal com són, en un status quo immutable, ser cómplice de qualsevol cosa que torni alguna cosa interessant, digne de ser fotografiat, incloent, quan aquest és l'interés, el dolor o l'infortuni d'un altre. " Susan Sontag.
"Em sento sense parar dividit entre l'actitud del periodista conscienciós, que relata els fets, i la del artsita creador, que sap que la poesia i la veritat literal s'acomoden poques vegades". Eugene Smith.
"Encara que incompatible amb la intervenció física, la utilització de la càmera segueix sent una manera de participació. Encara que la càmera sigui un lloc d'observació, l'acte de fotografiar és quelcom més que observació passiva (...) Fer una fotografia és tenir interés en les coses tal com són, en un status quo immutable, ser cómplice de qualsevol cosa que torni alguna cosa interessant, digne de ser fotografiat, incloent, quan aquest és l'interés, el dolor o l'infortuni d'un altre. " Susan Sontag.
"La història de la mirada és, entre altres coses, la d'un desplaçament. Lentament l'autor deixa de ser vist com un testimoni i és apreciat com a creador; es torna tan important com el seu tema".
