La fotografia de carrer gaudeix d'uan gran tradició des de començaments del mitjà fotogràfic, però aquesta denominació es refereix especialment a fotògrafs com Robert Frank, que amb el llibre The Americans, publicat el 1958, va marcar tota una època; o William Klein, que amb el llibre New York (1955) es va convertir en una referència a seguir; així com als fotògrafs de l'Escola de Nova York, fotografia més subjectiva, amb un llenguatge visual radical subratllat per enquadraments i punts de vista inusuals. Garry Winogrand, Diane Arbus i Lee Friedlander es converteixen en els màxims representants de la fotografia de carrer arrel de l'exposició New Documents que John Szarkowski realitza al MoMA de Nova York el 1967. Aquesta fotografia aborda un nou estil documental en ruptura amb els documents humanistes promulgats per Edward Steichen a l'exposició The Family of Man, que va tenir lloc al MoMA de Nova York el 1955, "concebuda com un mirall d'elements universals i d'emocions quotidianes (...) posant l'accent en les relacions quotidianes de l'home amb si mateix, amb la seva família, amb la seva comunitat i amb el món en el qual vivim".
Expressant una visió realista a contracorrent dels seus predecessors a la història de la fotografia americana, Arbus, Winogrand i Friedlander adopten un nou estil documental desprovist de tot sentimentalisme i romaniticisme. No pretenen denunciar, persuadir, lluitar o remoure consciències. La seva expressió personal preval per sobre del compromís. La serva càmera pretén ser un mirall de la societat americana, inscribint-se en l'estirp de Robert Frank, en una interpretació del món personal i pròpia.
Weegee: Pot ser considerat el precursor de la fotografia de carrer. Després d'emigrar d'Austria a Estats Units, per ajudar a la seva família econòmicament comença a treballar en diferents llocs com a fotògraf ambulant i com a tècnic de laboratori fins que el 1935 es converteix en un fotògraf independent, fent fotos a la nit seguint a la polícia, revelant les seves instantánies al terra d'una ambulància, en un taxi o al metro. En els seus treballs va recollir la realitat de carrer i la violència de la vida de Nova York. Vivia en ple Manhattan i tenia una ràdio d'ona curta on captava els avisos de la polícia, dormia vestit per poder sortir en qualsevol avís al carrer. Les seves fotografies mancaven de qualsevol pretensió estètica, per la qual cosa van trigar en donar-li un valor, encara que només fos testimonial. Fotografiava crims violents, desastres i altres temes criminals amb flash d'infrarrojos per no interrompre la feina policial. La seva obessió era arribar el primer per vendre la fotografia al millor preu als diaris de Nova York. Signava les seves obres com "Weegee the Famous". Les seves fotografies es van conèixer arrel de la publicació del llibre Naked City, sobre crims de Nova York, i segons deia ella de "l'ànima de Nova York", que el fascinava i coneixia perfectament. A partir de la década dels 50 va abandonar la fotografia criminal per passar a fer fotografies distorsionades i caricaturitzades de personalitats socials i polítiques, sense dignificar-les en absolut, posant-les al nivell dels deliquents.
Arrested for bribing basketball player, Weegee, 1942.Lissette Model: Filla d'una família austriaca adinerada, cosmopolita i cultivada, va emigrar primer a París i després a Nova York. Va fer dos tipus de fotografía: Fotografia subjectiva de reflexos i dobles exposicions amb influència dels surrealistes i del fotomuntatge. I en una segona etapa fotografiava a la gent del seu voltant, qualsevol persona que passeges pel carrer. Retrata l'individuu en la seva faceta més vulnerable, destacant l'identitat del retratat.
de la sèrie Reflections, Lissette Model, 1945.William Klein: Junt amb Robert Frank revolucionen la idea de la fotografia, presentant-la com a una vivència directa, mesclada amb la pròpia experiència. Va començar per utilitzar la fotografia com a mitjà per les seves pintures abstractes. Durant els anys 50 i 60 treballa en fotografia de moda per a la revista Vogue i comença a dirigir pel·lícules com ¿Quién eres tú, Polly Magoo? o Mr. Freedom.
En la fotografia va destroçar les regles de l'habilitat tècnica (les seves imatges estan carregades de desenfocs, gra, etc.), intensificant els efectes visuals, intentava fer fotos del món en el que vivim que fossin comprensibles. Per a ell, la càmera no limita sinó que amplia les qualitats de la visió, és la font d'invenció; i la fotografia és atzar (no instant decisiu).
Girl dancing in Brooklyn, William Klein, 1955.
En la fotografia va destroçar les regles de l'habilitat tècnica (les seves imatges estan carregades de desenfocs, gra, etc.), intensificant els efectes visuals, intentava fer fotos del món en el que vivim que fossin comprensibles. Per a ell, la càmera no limita sinó que amplia les qualitats de la visió, és la font d'invenció; i la fotografia és atzar (no instant decisiu).
Girl dancing in Brooklyn, William Klein, 1955.Robert Frank: Va nèixer a Suïssa, però el 1947 es va traslladar a Estats Units. Va realitzar una sèrie de fotografies a Europa y Sudamerica sobre els miners de Gales, els carrers de Londres y els indis. Va viatjar a Perú on va treballar amb Werner Brischof i Pierre Berger sobre el llibre que es va publicar el 1956, Indios no muertos. Al tornar a Nova York, el 1953, es va dedicar a la publicitat i va ajudar a E. Steichen a preparar l'exposició The Family of Man al MoMA. El 1955 va rebre la beca Guggenheim, amb la que va poder recòrrer els Estats Units, prenen consciència de com era la societat, de la anti-amèrica que no surt a la publicitat. Dos anys més tard va publicar un llibre titulat The americans amb un pròleg d'Alain Bosquet (reeditat el 1958 per un de Jack Kerouac). Per a ell "la fotografia és un viatge solitari", mostra l'existència però contant amb la disciplina interior del fotògraf, allò essencial ha de provenir del propi interior. Posa en joc el concepte de "in between", els moments que es troben entre el moment decisiu de Cartier-Bresson.
Parade-Hoboken, New Jersey, Rober Frank, 1955.Entrevista a Robert Frank a Jeu de Paume.
Lee Friedlander: Començà fent una sèrie de fotografies sobre els músics de jazz a Nova York i Nova Orleans per un àlbum de finals dels anys 50, època en la que va viure com a fotògraf independent publicant les seves fotografies a revistes americanes. La Fundació Guggenheim li va concedir dues beques, una el 1960 i l'altre el 1962 per a que treballés sobre el canvi en la societat americana. Va realitzar un projecte mostrant imatges de la vida sense futur, amb reflexes, automòbils, i una sèrie d'autorretrats que foren publicats en el seu llibre Self-Portrait el 1970. Li agradava la soletat, fotografiava tot allò present que oculta, com la seva pròpia hombra. Les seves fotografies tenen una visió múltiple, enfatitza les dues dimensions de la pintura, fotografia objectes familiars i gent enigmàtica. Les seves fotografies semblen instantànies descuidades que el porten a un grau de sofisticació que demostren la seva vistuositat amb la càmera. Busca l'angle i l'instant d'una imatge anunciada, se situa en el punt estratègic on entren en joc miralls, reflexos de finestres i varietat d'elements i estructures, que dificulten la lectura de la imatge.
England, Lee Friedlander, 1964.
England, Lee Friedlander, 1964.Bruce Davidson: Va treballar com a fotògraf independent a Nova York i París, on va fer una sèrie titulada Widow in Montmartre deixant veure en el seu treball la influència de Cartier-Bresson i W. E. Smith. El 1958 es va associar a l'agència Magnum i va fotografiar els guetos de Los Ángeles el 1966 i dos anys més tard va començar un projecte sobre el Harlem hispà de Nova York, concedint-li una Beca Nacional de les Arts per realitzar la seva feina el 1969, amb la que va publicar una sel·lecció de les seves fotografies l'any següent que va titular East 100th Street. En aquest llibre posa de manifest la dignitat i la humanitat de persones que estan obligades a caure en la mediocritat general. Són retrats senzills i forts.
Brooklyn Gang, Girl Combing Hair in Mirror, Bruce Davidson, 1959.
Diane Arbus: Va començar com a fotògrafa de moda i publicitat, treballant per la revista Harper's Bazaar. Va conèixer a artistes com Robert Frank i Walker Evans. Entre 1955 i 1957 fou alumna de Lissette Model, de la que va recollir un realisme cru i va apendre a captar lo particular per a assolir lo general. A partir de 1969 es va dedicar a retratar a la població marginal americana: lisiats, subnormals, travestis, gent del carrer i les seves cases, i els asils. L'elecció obsessiva dels seus models reflexa una problemàtica vital, qüestiona on està la normalitat i ens ensenya que tots nosaltres som monstres. "Si s'observa la realitat des de bastant a prop (...), la realitat es fa fantàstica". Es va suicidar el 1971. Un any després fou el primer fotògraf en ser exposat en el marc oficial de la Bienal de Venència i el MoMAa li va dedicar una retrospectiva itinerant.
Child with a Toy Hand Grenade in Central Park, Diane Arbus, 1962.
Child with a Toy Hand Grenade in Central Park, Diane Arbus, 1962.RETRAT
En els seus inicis el retrat es constitueix sobre una visió objectiva, de front del retratat. Els seus representants principals són Nedar, Disdéri, Julia Margaret Cameron, Lewis Carroll, Gustave Le Gray, Etienne Carjat, Antoine Samuel Salomon, Pierre Petit o Lady Clementine Hawarden.
Amb posterioritat el gènere va anar evolucionant de forma paral·lela a l'esdevenir de la història de la fotografia raó per la qual, ens trobem amb fotògrafs adscrits a moviments concrets que s'acosten al retrat fotogràfic amb l'ús de les idees i tècniques pròpies d'aquests corrents.
August Sander: A la dècada dels anys 20 a Alemania va realitzar una sèrie de retrats publicats a Múnich el 1976 al llibre Homes sense màscara, 1906-1952. Constava d'una sèrie de fotografies sobre personatges anònims, professionals tipificats per Sander, gent de tots els estrats socials representats en el notari, els treballadors d'un circ o un carnicer, intentant reproduir fidelment la psicologia del seu temps i del seu pais. Tots aquests personatges apareixen dempeus, mirant fixament l'objectiu, confrontant-se fotògraf i model. En els seus retrats no li interessaven les característiques individuals, sinó els elements universals units a la professió.En els seus retrats no li interessaven les característiques individuals, sinó els elements universals units a la professió. Els negatius de la seva segona sèrie, Rostre del Temps foren requisats per la Gestapo el 1934, perquè el seu punt de vista sobre la societat no coincidia amb el del nacionalsocialisme, ja que posa en el mateix nivell a totes les classes socials.
Handlanger, August Sander, 1928.Henri Cartier-Bresson: A partir de 1945 va retratar als artistes importants com Matisse, Braque o Bonnard. Aplica el seu criteri de l'instant decisiu als retrats. Situa els personatges en el seu entorn.
Henri Matisse, Cartier-Bresson, 1944.
Henri Matisse, Cartier-Bresson, 1944.Arnold Newman: Des de molt jove estava interessat per l'art i la pintura en particular i va començar a fer retrats del artistes contemporanis en el seu estudi des de 1942. Va crear el concepte de "retrat d'ambient", creant en la mateixa localització un decorat que reforça les característiques del personatge retratat. Deixa que el subjecte es manifesti com és utilitzant una posada en escena.
W. E. Smith, Arnold Newman, 1977.
Richard Avedon: Va començar la seva professió com a fotògraf de moda amb una nova manera de veure els indrets, des de carrers a parcs, clubs nocturns i casinos, retratant també a personatges famosos al seu estudi de Nova York, amb expressions caricaturesques, exaltant els seus defectes i ganyotes. Utilitza composicions senzilles, quasi sempre sobre fons blanc. Els personatges s'expressen amb el seu rostre i la seva gestualitat. A In the american west trenca amb el mite nordamericà mostrant mostren a homes i dones de l'oest americà que treballen en llocs de treball durs, fires, mineria, escorxadors, etc.
Red Owens, oil field worker, Richard Avedon, Velma, Oklahoma, 1980.
W. E. Smith, Arnold Newman, 1977.Irving Penn: Va treballar per la revista Vogue fent fotografia de moda. Per aquest tipus de fotografia i per la fotografia de retrat utilitzava fons neutre, alternant amb construccions arquitectòniques que originaven uns efectes oblics, amb diagonals i perspectives extranyes. Entre els seus retrats es troben Picasso, Truman Capote i les ballarines del Teatre Americà. Va utilitzar tot el que había aprés en els seus viatges, mentre fotografiava als nómades del nord d'Àfrica, les tribus de Nova Guinea i els indis peruans. Tan ells com famosos, obrers i artesans foren els seus models de moda i societat.
Truman Capote, Irving Penn, 1948.
Truman Capote, Irving Penn, 1948.
Red Owens, oil field worker, Richard Avedon, Velma, Oklahoma, 1980.