"La societat primitiva tenia les seves màsqueres, la societat burgesa tenia els seus miralls, nosaltres tenim les nostres imatges".
"La avidesa de la mirada fotogràfica canvia els termes del confinament a la caverna, el nostre món. Ensenyant-nos un nou codi visual, les fotografies alteren i amplien les nostres nocions del que val la pena mirar i el que tenim dret d'observar. Són una gramàtica i, encara més important, una ètica de la visió". Susan Sontag.
És la imatge una fidel representació de la realitat? Una imatge depen de les intencions d'ús. Té un repertori d'experiències que abarca des de la constatació científica fins la fabulació poètica.
Fins a quin punt el fotògraf transforma la realitat?
"Per a Diane Arbus la càmera és un instrument d'anàlisi i crítica, i això es fonamenta en un esquema que pressuposa la doble existència, per un costat, d'un subjecte que observa i, per l'altre, d'una alteritat -la societat- que es observada. El llenguatge -la fotografia- estableix el pont entre objecte i subjecte. Per a Cindy Sherman, en canvi, no pot donar-se tal distinció: som allò que els media determinen, som un producte cultural, som llenguatge. Per a Arbus allò real són els fets i les coses tangibles, el món físic que interactua amb el nostre jo però del que s'és totalment independent. En contraposició, per Sherman la realitat és només un efecte de construcció cultural i ideològica que no preexisteix a la nostra experiència. Fotografiar, en suma, constitueix una forma de reinventar allò real, d'extreure allò invisible del mirall i revelar-lo". (Joan Fontcuberta a El beso de Judas)
Existeix una frontera clara entre realitat i imatge?
Què es troba entre l'espectador i la realitat que mostren les imatges?
Coneixes algún exemple de "realitat viscuda" a través de les imatges?
