El desenvolupament de la fotografia periodística s'ha presentat especialment en els conflictes polítics dels diferents països o en les confrontacions bèl·liques. El paper dels fotoperiodistes ha estat vital per a enregistrar la història d'esdeveniments com la Guerra Civil espanyola, la Guerra de la Triple Aliança, la Guerra de Vietnam i les dues guerres mundials, entre moltes altres confrontacions bèl·liques. Precisament la denominada edad d'or del fotoperiodisme (1930-1950) coincideix amb la Segona Guerra Mundial, temps en el qual es van donar notables avenços tecnològics en la fotografia de guerra.
Erich Salomon Pioner del periodisme fotogràfic modern, fou un dels primers en utilitzar màquines de petit format (Ermanox i Leica) i en fotografiar interiors sense flash, cosa que li permeté fer un tipus de fotografia coneguda com a "càndida", sense que els protagonistes es percebessin de que estaven sent retratats. Entre aquells personatges es trobaven polítics internacionals, diplomàtics de la Societat de les Nacions, i tot una sèrie de personatges del món cultural i polític.
Conferència de la Haya 1:30h, Erich Salomon, 1930.Robert Capa : Es va dedicar a documentar els moviments polítcs i les guerres com a fotògraf independent. El seu primer treball fou l'actuació de les forces republicanes a la Guerra Civil espanyola on va consolidar el seu estil de fotografiar en proximitat extrema "si una fotografia no es bona és perquè no t'has apropat prou". El seu objectiu era poder fotografiar l'aspecte humà dels milicians.
Durant la Segona Guerra Mundial va treballar a Europa per a la revista Life; la invasió japonesa el 1938; va fotografiar la contesa Palestina des de 1948 fins a 1950 i la de Cambodja el 1954, on va morir al trepitjar una mina.
La maleta mexicana: Robert Capa va marxar de París l'any 1939, deixant enrere la guerra i una maleta que contenia els negatius de 126 rodets fotogràfics. Aquest material es va donar per perdut fins que va reaparèixer a Mèxic el 1995 i, després de nombroses vicissituds, l'any 2007 els negatius van arribar a l'ICP de Nova York. Després d'estudiar-lo han sortit a la llum milers d'instantànies preses durant la Guerra Civil espanyola per Robert Capa, Gerda Taro i David Saymour "Chim" entre el maig de 1936 i el març de 1939, i un petit nombre de fotos que Fred Stein havia fet a la capital francesa. Alguns dels materials de la "maleta mexicana" es van poder veure a l'exposició "Això és la guerra! Robert Capa en acció" al MNAC.
Mort d'un miliciant, Robert Capa, 1936.
"La muerte y el azar" Guillermo Altares, El Pais, 27 de juny de 2009.
W. Eugene Smith Cronista gràfic de la Segona Guerra Mundial per a Life, Smith va recòrrer des d'Europa a Japó per a revelar els brutals efectes de la guerra. Va fer una sèrie sobre la vida de Deleitosa, un petit poblet d'Espanya. Es van publicar 17 de les fotografies a l'edició del 9 d'abril de 1951 a la revista Life. Van aparèixer presentades sense text, pel seu valor propi i no com a part d'un assaig. Des d'aleshores es diu que Eugene Smith va crear el foto-assaig, ja que la subordinació tradicional de la imatge respecte a la paraula en el cas d'Smith era invertida. Sense els peus de foto de Life, les fotografies de Smith retenen el seu poder comunicatiu. Sense les fotografies, les paraules moren.
Smith va fotografiar l'atmosfera de la vila i la personilitat dels seus vilatants. Però les fotografies, amb ser particularitzades, són també universals, perquè allò retrat és la cultura del Mediterrani. S'ha dit que The Thread Maker és, "a un mateix temps, una dona vilatana a la seva feina i una imatge tan obsessiva i eterna com un dibuix de Miquel Àngel d'una de les Tres Parques".
Fa un retrat més de l'essència que una visió objectiva dels fets.
The Thread Maker, Eugene Smith, 1951.El fotògraf Tino Soriano va tornar 50 anys després d'Eugene Smith al poble de Deleitosa i va fer el reportatge Deleitosa y la calle Eugene Smith com a homenatge. Les fotografies es van publicar al Magazine de La Vanguardia.
HUMANISME
L'Humanisme és una corrent de pensament que basa els seus principis en una essència humana eterna. Aquest discurs va penetrar en els fotògrafs de l'època de la Gran Depressió americana i en els que van patir els desastres de la Guerra Mundial.
Sota l'humanisme poètic es troba l'obra de dos autors, Edouard Boubat i Robert Doisneau que intenten rescatar la ironia de la vida quotidiana amb una visió positiva i espontània de l'home, entusiasta i somniador.
Musician in the rain, Robert Doisneau.Edward Steichen va organitzar l'exposició The Family of Man al MOMA de Nova York el 1955. L'exposició fou un homenatge a aquest tipus de fotografia humanista que agermanava a tots els homes amb les seves imatges.
L'afany de transmetre els problemes socials va portar a molts fotoperiodistes a dignificar la imatge la gent que ells retrataven. Aquest és el cas de molts fotògrafs de la FSA i de l'Agència Magnum com André Kertész, Robert Capa o Cartier-Bresson.
Henri Cartier-Bresson: Té la notable habilitat de capturar aquells instants culminants en que la imatge mòbil formada a la seva lent ha arribat a una armonia intemporal de forma, expressió i contingut. Fou el que ell denominà "images a la sauvette" ("instant decisiu"). Va tenir delit per capturar aspectes de les coses comuns que no són vistes ni en temps ni en espai per la mirada habitual.
AGÈNCIA MAGNUM
L'Agència Magnum va nèixer com una cooperativa de fotògrafs de premsa per escapar de l'explotació i les presions de tot tipus que patien per part de les empreses que els contrataven. Per altra banda Magnum fou una iniciativa que permetia als fotògraf una relativa independència en l'elecció dels temes a documentar, i en la seva edició i publicació. Fou creada a Paris el 1947 per Robert Capa, Henri Cartier-Bresson, David Seymour "Chim" i George Rodger. Des de la seva fundació, l'Agència ha inclós la feina de nombrosos periodistes gràfics.
Alguns dels membres destacats de Magnum són: Joseph Koudelka, Don Mc Cullin, Shomei Tomatsu, Elliot Erwitt, Werner Bischof i Miguel Riobranco. I més actualment Sebastião Salgado,
Miguel Riobranco, Alex Webb, Harry Gruyaert, Susan Mieselas, Mary Ellen Mark, Martin Parr i Cristina García Rodero.
Joseph Koudelka: Es va dedicar a retratar la vida dels gitanos, un poble que manté la seva idiosincràcia en molts països del món. Va exposar per primera vegada les fotografies de gitanos preses el 1961 i 1967 sota el títol de Cikáni. L'any següent viatjà a Romania per continuar el seu projecte i retornà a Praga un dia abans de que comencés la invasió de Txecoslovàquia per Rússia. Durant els dies següents fotografia l'enfrontament entre soviètics i txecoslovacs. Aquestes fotografies sortiran de Txecoslovàquia el 1969 per mediació d'Anna Fárová i seran distribuides per l'Agència Magnum, llavors presidida per Elliot Erwitt, a les revistes i diaris més importants internacionalment (Look, The Sunday Times Magazine i Época) sense que es digués el nom de l'autor per por a possibles represàlies.
Kadan, Joseph Koudelka, 1962.Don Mc Cullin: Reconegut com un dels millors fotògrafs de guerra, al llarg dels anys 1960 i 1970 va cobrir esdeveniments d'importància mundial per al Sunday Times Magazine, inclosa la guerra del Vietnam. El seu primer reportatge publicat el 1958 documentava la seva pròpia colla del carrer al nord de Londres. Les seves imatges posteriors a la Gran Bretanya han mirat als aturats i els indigents. A l'estranger, McCullin ha cobert els desastres ecològics i les guerres de gran part del món, documentant els esdeveniments que es mantenen ocults a la vista. Molts dels seus treballs són tan profunds i dolorosos que el 1982 el govern britànic de l'època li va prohibir cobrir la guerra de les Malvines.
Don McCullin va fotografiar l'ofensiva del Tet, planificada pel Govern de Vietnam del Nord el 1968.
Don McCullin va fotografiar l'ofensiva del Tet, planificada pel Govern de Vietnam del Nord el 1968.
Katao Tsuyo, herida a 1.4 km del epicentro. Perdió 13 familiares en la explosión, Nagasaki, 1961.
Slot machine, Elliot Erwitt, Las Vegas, 1958. 
Nikita Khrushchev and Richard Nixon, Elliot Erwitt, Mosou, 1959.Werner Bischof: Mostra la misèria, la fam, i la vida de grups marginats que es troba en els seus viatges arreu del món: l'Europa de 1945 devastada per la guerra, la fam de l'Índia, Japó i Amèrica del Sud. Utilitza un punt de vista molt proper als personatges que fotografia, i tracta amb especial atenció el sofriment dels nens, els perjudicats de tots els conflictes.
Andes a prop de Cuzco, Werner Bischof, 1954.