"Pequeña historia de la fotografia" Walter Benjamin
ANTESCEDENTS
INICIS: Des del segle XVI fins a finals del segle XVIII s'utilitza la càmera obscura per a la producció de retrats en la pintura. La invenció de la fotografia té lloc quan s'aconsegueix que sigui la llum mateixa la que fixi la imatge a la càmera, sense haver de dibuixar-la a mà.
Els avenços en fotografia durant la primera meitat del segle XIX foren dirigits a trobar maneres d'obtenir un registre de la realitat, fixar-lo i conservar-lo.
FOTOGRAFIA PICTORIALISTA ("pictorial photography"): Pictorial prové de picture que significa imatge o quadre i no pintura com es creu erroniament. Fou un moviment que sorgir oficialment arrel de l'exposició de Viena de 1891 que presenta la fotografia com una imatge més de l'art. A través de la manipulació i el retoc s'aconsegueix que la fotografia emuli la pintura i s'elivi al seu nivell n la forma (textures de la superfície de la còpia) i en la temàtica (romanticisme i mitologia).
FOTOGRAFIA DIRECTA O PURA (1920-1940)
Nova estètica basada en les propietats mecàniques de la fotografia dirigida a aconseguir que les "fotografies semblin fotografies" a través del realisme i l'abstracció.
La fotografia directa té una tradició tan antiga com el seu mitjà expressiu. Allò nou d'aquests primers anys del segle XX fou l'acceptació de la fotografia directa com un mitjà artístic legítim.
"La forma segueix a la funció". Es fixen en la textura, la forma i la línia. Es troba la bellesa en allò familiar i quotidià dotant-los d'un "nou sentit, d'una significació especial, mitjançant el segell d'una personalitat". És la visió del fotògraf la que dona una significació artística a la fotografia.
Autors: Alfred Stieglitz, Paul Strand, Edward Steichen, Edward Weston, Ansel Adams i Imogen Cunninghan.
The Steerage fou un reconeixement instantani de tema i forma, sense un pensamet conscient. Es rescata un moment i es converteix en quelcom eteri. "... vaig veure un quadre de formes i, per sota, el sentiment que jo tenia sobre la vida". (Alfred Stieglitz sobre The Steerage el 1907)
DOCUMENTALISME SOCIAL
És una tendència fotogràfica dels anys 30 que té una clara orientació política, econòmica i de crítica social. Els conflictes d'aquest periode generaren una sèrie d'imatges fotogràfiques que es s'utilitzen com a denúncia davant la desinformació que oferien els mitjans de comunicació.
Autors: Berenice Abbot, Margaret Bourke-White, Dorothea Lange i Walker Evans.
La Farm Security Administration (Direcció de Protecció Agrària). El president d'Estats Units, Franklin D. Roosvelt va patrocinar una campanya fotogràfica federal per a que es prenguessin imatges de les conseqüències de la Gran Depressió econòmica i de la situació que vivien els camperols del pais. Basant-se en aquestes fotografies es podrien demanar ajudes oficials per als agricultors i camperols. Entre 1935 i 1944 des de la FSA es van contractar a fotògrafs i escriptors per informar i documentar la situació de pobresa. Molts dels famosos fotògrafs de la Depressió van ser fomentats pel projecte de la FSA com Walker Evans, Dorothea Lange, i Gordon Parks.
Cimarron County, Arthur Rothstein, 1936.
"Cuando América era pobre" de Barbara Probst Solomon. Fotografies de Russell Lee de 1940. Article publicat a El País Semanal arrel de l'edició del llibre Bound for glory. America in color.
