Però, les imatges són sempre signes d’alguna cosa aliena que incorporen diversos codis comunicatius.
Aprendre a llegir imatges fixes de manera complerta significa aplicar criteris racionals i crítics que ens facin conscients dels processos comunicatius i la seva utilització per part de l'emissor amb uns fins determinats.
La fotografia és essencialment intervenció i interpretació."Tot missatge té una triple lectura: ens parla de l'objecte, ens parla del subjecte i ens parla del propi mitjà. Per la fotografia, aquests tres aspectes van ser denominats per Joan Costa com a ull, objecte i objectiu. L'existència d'aquests tres aspectes no implica necessàriament un equilibri entre ells, sinó que, com si de tres coordenades es tractés, tot missatge es posicionaria en un punt determinat per proximitat o allunyament d'aquestes tres referències [...] La fotografia ha viscut sota la tirania del tema: l'objecte ha exercit una hegemonia quasi absoluta". (Joan Fontcuberta a El beso de Judas)
Les imatges es poden analitzar i llegir de varies maneres:
- Lectura objectiva: Elements i aspectes objectivables de la imatge, que estan presents independentment del receptor que els observa, com són l'anàlisi dels punts, les línies i les formes, la llum, el color, l'enquadrament, la composició, els objectes, persones i esdeveniments que apareixen en la imatge, etc.
- Lectura subjectiva: Reaccions de tot tipus que la imatge provoca o preten provocar en el receptor que l’observa. Aquí entra l'anàlisi dels estereotips socials als que respon la imatge, les reaccions vivencials que es pretenen provocar a l'espectador i el context comunicatiu.
