"És sempre la reacció instantània a un mateix que produeix una fotografia". Robert Frank
- Fotografia documental formalista / fotografia documental personal: El formalisme que caracteritza la fotografia documental va canviar el 1950 amb Robert Frank. El seu llibre The Americans representa un punt d'inflexió en la fotografia: les seves fotografies mostren gent comuna en situacions ordinàries, però la seva documentació tracta primer sobre la seva experiència personal abans que del seu tema. Això ha canviat la manera de mirar la fotografia i el contingut de l'imaginari fotogràfic. Però, tal com diu Philip Gefter a Photography after Frank, "la fotografia post-Frank ha creat una paradoxa auto-consciència. Mentre que la imatge fotogràfica ens ha portat a una major consciència del món que ens envolta, la representació constant del que som ha conspirat en contra del nostre estat natural d'innocència."
- Els moments "in between": Tan si la preocupació del fotògraf és l'expressió personal o la documentació formal, tots dos assumeixen que el mitjà ens mostra la realitat d'una manera nova. Tots dos creuen que la realitat s'oculta. Segons Susan Sontag, el que Alfred Stiglitz descriu com la "pacient espera del moment d'equilibri" pressumeix una naturalesa essencialment oculta de la realitat tant com l'espera del moment de revelació de desequilbri de Robert Frank, qui espera sorprendre la realitat desprevinguda en el que ell anomena "moments intermitjos".
- Humanisme i antihumanisme: Entre ambdós missatges no hi ha tanta diferència com es pot suposar. Amdues experiències contribueixen igualment a obstaculitzar una comprensió històrica de la realitat. En paraules de Susan Sontag a Sobre la fotografia, "tant la piadosa exaltació de l'antologia fotogràfica d'Steichen (a The Family of Man) com la distant desolació de la retrospectiva de Diane Arbus afirmen la irrellevància de la història i la política. Un ho fa universalitzant la condició humana en l'alegria, l'altre atomitzant-la en l'horror".
- Bellesa i lletjor / importància i trivalitat: Fotografiar és conferir importància. En paraules del poeta Walt Whitman "cada objecte, condició, combinació o procés precisos exhibeix una bellesa", és superficial senyalar que certes coses són belles i d'altres no. Si "tot el que fa o pensa una persona és rellevant". Ningú s'inquieta per la bellesa o la lletjor si accepta una perspectiva suficientment àmplia d'allò real, de l'heterogeneitat i vitalitat de l'experiència pràctica. "Els fets al produir-se són banyats de llum".
- Relació fotògraf i retratat: El retratat regala la imatge al fotògraf. "Un retrat fotogràfic és una foto d'algú que sap que està sent fotografiat, i el que fa amb aquest coneixement forma part de la foto tant com el que porta posat o la manera en que es veu. Està involucrat en el que està passant, i té un cert poder real sobre el resultat". Richard Avedon a "Unas palabras sobre el retrato".
És retrata com és el retratat o com aquest vol ser retratat? El retratats actuen quan són retratats? Descartar les actuacions vol dir apropar-se a alguna cosa més veritable?
