A l'exposició Art of Two Germanys/Cold War Cultures veiem com tant a l'Alemanya Oriental com a l'Alemanya Occidental durant la Guerra Freda, la creació de l'art i la seva recepció i teorització estaven estretament vinculats amb els seus respectius sistemes polítics: la democràcia liberal occidental de la República Federal d'Alemanya (RFA) i la dictadura comunista de l'Est dels Democràtica Alemanya República (RDA). Reaccionant contra el llegat del nazisme, les dues Alemanyes van reviure les tradicions artístiques nacionals de la pre-Segona Guerra Mundial. No obstant això, es van desenvolupar versions distintives de l'art modern i postmodern - de vegades d'acord amb les seves cultures polítiques, altres vegades en oposició a elles. Rastrejant els discursos polítics, culturals i teòrics que tenien lloc en el món de l'art durant la Guerra Freda a l'Est i l'Oest d'Alemanya, es revela la complexa i rica varietat de funcions que jugaven les noves formes d'art en l'era de la postguerra.
Imatge de les fotografies de Richard Peter a l'exposició Art of Two Germanys/Cold War Cultures a LACMA (Los Angeles County Museum of Art).
Imatge de les fotografies de Gundula Schulze Eldowy a l'exposició Art of Two Germanys/Cold War Cultures a LACMA (Los Angeles County Museum of Art).
Imatge de les fotografies de Richard Peter a l'exposició Art of Two Germanys/Cold War Cultures a LACMA (Los Angeles County Museum of Art).
Imatge de les fotografies de Gundula Schulze Eldowy a l'exposició Art of Two Germanys/Cold War Cultures a LACMA (Los Angeles County Museum of Art).A la RDA, totes les arts estaven subjectes a normes rígides. El Realisme Socialista va ser l'únic estil permès. Els treballadors i els camperols havien de ser representats heroicament, defensant i donant suport a l'Estat comunista i als seus líders autoritaris.
No obstant això, la fotografia va ser considerada com un art aplicat i no tan prestigiós com la pintura o l'escultura. Per aquesta raó, els fotògrafs van ser capaços d'assolir un grau més gran d'independència creativa que els seus col·legues que treballaven en altres mitjans.
Do Not Refreeze és una exposició de fotografies realitzades per fotògrafs d'Alemanya de l'Est des de la dècada de 1950 a la dècada de 1980. Dispars en els antecedents i experiència, les obres representades fan servir una implacable estètica documental per transmetre tant la dura realitat com la notable riquesa de la vida darrere de la Cortina de Ferro. Aquestes impressionants imatges donen una idea de la vida quotidiana i evoquen la claustrofòbia, la ira, l'enveja i la pompa ideològica de l'era comunista, així com la calidesa personal, la tendresa i l'exotisme que es troben a tota la comunitat socialista.
Fotògrafs: Arno Fischer, Helga Paris, Evelyn Richter, Ulrich Wüst, Erasmus Scroeter, Gundula Schulze Eldowy, Ursula Arnold, Maria Sewcz, Sibylle Bergemann.
Arno Fischer, Strausberger Platz 1959
Arno Fischer, Treptow 1960
Ursula Arnold, Leipzig, 1956
Llama, Erasmus Schröter, Leipzig 1981