AVANTGUARDES HISTÒRIQUESRelacionades amb el nou pensament de l'època: el subjectivisme en la percepció de la realitat i l'individualisme que implica una visió interior.
FUTURISME: Itàlia 1909. Des d'una ideologia nihilista estan interessats en establir un
pont entre l'art i la vida. Tant fotògrafs com pintors van arribar a fusionar totes les arts, literatura, pintura i fotografia per arribar a una conclusió davant la pregunta de
com representar el moviment. Els fotògrafs futuristes van començar a utilitzar les tècniques noves del fotomuntatge, la doble exposició, la distorsió òptica i la fotografia aèrea; totes recollides de la Nova Visió i l'escola Bauhaus.
Autors: Germans Bragaglia.
A
Fotodinamismo futurista Giulio Bragaglia escrivia: "és possible transformar la fotografia en art tan sols excloent la reproducció fotogràfica de l'objecte immóbil i estàtic. D'aquesta manera, la fotografia, [...] evitant el realisme obscè, brutal i estàtic, ja no serà aquella fotografia corrent que veiem ara, sinó una cosa molt superior i que rebrà el nom de fotodinàmica".
DADAISME: Suïssa 1916. Moviment molt polititzat que preten trencar amb la búsqueda d'una emoció estètica i s'enfronta a l'art i a la moral tradicional. Pretenien destruir totes les convencions respecte a l'art, creant una espècie d'anti-art, una rebel·lió contra l'ordre establert. Creen fonamentalment fotomuntatges i collages.
Autors: Raoul Hausmann, John Heartfield, Hannah Höch.
Cut with the Kitchen Knife Through the First Epoch of the Weimar Beer-Belly Culture, Hannah Höch, 1919, Berlin.
BAUHAUS: Alemanya 1919. Escola d'Art creada per Walter Gropius que intentava reconciliar les tradicions artístiques amb la tecnologia industrial. Moholy-Nagy fou l'impulsor de la fotografia a la Bauhaus a partir de 1923. Aplicava la idea de l'
art d'un tot (globalitzar totes les disciplines artístiques) a la fotografia. Considera la fotografia el tercer ull: "la fotografia no es més que una concepció de la imatge, pero la seva fascinació és el poder de captar un instant per l'acció de la llum". Al seu llibre
Malerei, Fotographie, Film es reflexa la importància que donava a la
llum, com un element espiritual i físic. Investigà també sobre la interralació entre text i imatge per a augmentar l'impacte visual.
Autors: Lászlo Moholy-Nagy.
Light Display: Black-White-Grey, Lászlo Moholy-Nagy, 1930.
: França 1924. Sorgeix com una reacció davant la guerra i els convencionalismes burgesos, al acabar la Primera Guerra Mundial. Es guiaven per les teories psicològiques de Sigmund Freud entorn al subconscient. El 1925 el moviment s'apropa a la fotografia per mitjà de la publicació de fotografies a revistes i llibres com
La Revolució Surrealista de Man Ray i
Monotaure de Brassaï, en els que s'anava més enllà de la consciència sota una òptica freudiana. Posen en primer terme el
món oníric, no dominat per la raó. La
suggestió passa a ser un element primordial per sobre de la representació.
Hi havia dos tipus d'imatges surrealistes, una
documental (prenent com a referent a Eugène Atget) més directa però amb un ambient creat pels fotògrafs, a vegades també casual, amb
objectes trobats accidentalment (és el cas d'Álvarez Bravo i Cartier-Bresson que fotografiaven els elements que es trobaven al carrer). I una altra que utilitzava la
manipulació de la fotografia, creant fotogrames (els rayogrames de Man Ray), solaritzacions, fotomuntatges, la doble exposició, cremaven negatius i també els pintaven.
Una altra preocupació era
lo extrany de la realitat, tan evident en objectes i en el cos. Utilitzaven trucs fotogràfics per presentar la realitat com irreal, és el cas de les imatges nocturnes d'una ciutat (el París de Brassï), primers plans de cares i objectes (les llàgrimes de Man Ray), llums inusuals com les de Parry.
Autors: Man Ray, Salvador Dalí, Max Ernst.
Le violin de Ingres, Man Ray, 1924.
: Alemanya 1925. Abandona els procediments utilitzats pel Surrealisme o la Bauhaus, és a dir, els fotogrames, els muntatges, la sobreimpressió, etc. Pretenen retratar la realitat del moment en una època de desencant i incertesa. Es neguen a emmascarar el caràcter tècnic de la fotografia i es serveixen d'ell com a mitjà d'exaltació de l'objecte. Per a Kart Blossfeldt l'objectiu de la càmera és una prótesi de l'ull que permet
ampliar la visió humana. Allò essencial és que l'estructura dels objectes esdevingui visible. L'objectiu de la fotografia no és la reproducció en sí: es tracta de
fer visible l'essència de l'objecte.Autors: Kart Blossfeldt.
Upright Birthwort #58 (artistolochia clematitis), Kart Blossfeldt, 1929, Berlin.
: Unió Soviètica 1920. Fotografia com a element de
consciència social. S'intentava crear un nou tipus de societat, en la que els fotògrafs donaven els seus propis punts de vista, creant un llenguatge accessible per a tothom, encara que van incorporar els últims invents científics i tècnics, amb un esperit racional. Els importava més el
punt de vista que l'objecte. Alexander Ródtxenko preten ensenyar a veure la realitat des d'una altra perspectiva, per
amplificar el camp de la consciència.
Autors: El Lissitzsky, Alexander Ródtxenko.
Echelle de secours, Alexander Ródtxenko.
Exposició Ródtxenko, la construcció del futur a La Pedrera.VISIÓ INSTANTÀNIAS'abandona l'experimentació estètica i es centren en la
captació de l'essència d'allò humà. El tema escollit per les fotografies és la condició humana, l'home en el seu context i individualitats.
Autors: Jacques-Henry Lartigue (precursor), Brassaï, André Kertész, Bill Brandt.
Bois de Boulogne, Jachque-Henry Lartigue, 1911.
